Montmalús ( 2782 m.), 23-01-10

Dissabte, 23 de Gener.
Ens trobem al Pàrking de Grau Roig.
Som la Cèlia, l’Adam, el Xavi, la Klaus, la Mab, el Roger i jo.
Avui anem a fer el Montmalús, que la setmana passada, la Mab i jo, ens varem quedar amb unes ganes enormes!!
Remuntem pel “Chiqui-Park” fins arribar a la pista Montmalús,vaja com sempre, i arribem fins a l’Estany de Montmalús.
El creuem, i remuntem en direcció el Coll de Montmalús.
Abans d’arribar, ens calcem ganivetes, ja que la neu, sembla glaçada, i veiem que els que van davant, pateixen alguna relliscadeta.
Sense cap mena de problemes, arribem al Coll, i d’aquí cap al Cim en una estoneta.
Allà dalt, sense vent, sense boira, sense fred, fem una bona parada.
Fem fotos, esmorzem,. i fins i tot contemplem la possibilitat d’anar fins al proper Pic de Pessons, però ho descartem.
Desprès d´una bona estona,decidim baixar.
La Mab, prefereix calçar els grampons, i baixar cap al Coll.
La resta, calça esquis, iens llancem per una canal, propera al Coll.
La neu, esta bona, i es deixa fer molt bé.
La Klaus, te un petit ensurt, rellisca i pateix una caiguda d´uns quants metres, però tot queda en un ensurt, ja que es redreça, i aconsegueix parar-se.
Un cop, tots junts, ja amb la Mab, amb els esquis, baixem en direcció les pistes, allà ens separem uns per pistes, i els altres per fora pistes, esquiant pel bosc.
Al final, arribem tots als cotxes, i d’aquí, anem a fer un mos a la cafeteria.
Ha estat tot un èxit, el dia d’avui.
I demà?

Estany de Montmalús, 17-01-10

Diumenge 17 de Gener.
Hem passat la nit, la Mab i jo, a Ca l’Aina, una casa de colònies de Canillo.
Allà ens hem trobat amb en Jordi i en Carles, uns bons amics, que estan fent de monitors en un curset d’alpinisme del C.E.C.
Desprès d’un bon sopar, ens hem llevat amb energia, i amb ganes de fer quelcom, així que desprès d’esmorcar, ens dirigim cap a Grau Roig, a veure que podem fer per allà.
Esta tot impressionament blanc.
Fem un Café dels bons, a la cafeteria de l’estació, i ens preparem per foquejar una estoneta.
Remuntem pel “Chiqui-Park” fins arribar a la pista Montmalús, i al seguim fins arribar a l’Estany de Montmalús.
La Mab, em tempta de pujar-lo, però l’idea d’avui, era foquejar tranquil·lament, per que el genoll de la Mab, agafi musculatura.
La veritat em costa dir que no, perquè la veritat, el Montmalús, esta blanc, esta impressionant.
Pugem una miqueta més amunt, anem a buscar una pala maca per baixar-la.
Traiem pells, i baixem gaudint de la neu.
Enganxem la pista, i aquí ja baixem a tope, la neu esta impressionant.
Arribem al cotxe, la veritat, ens ha quedat un regust agredolç, per que la neu, estava brutal, era un dia d’aquells macos per pujar al cim però hem volgut ser conservadors amb el genoll Mabelià, i ara toca reposar forces per la setmana vinent.

Redescobrint la Vall de Ransol, 16-01-10.

Dissabte, 16 de Gener.
A la Vall de Ransol, ens trobem el Xavi, la Klaus, la Maria, l´Ivan, el Nèstor i jo.
L’objectiu d’avui , és el Pic de la Pala d’en Jan, un cim de 2774 metres d’alçada, fàcil, i de dificultat màxima S3.
Arranquem del final de la carretera que puja de Ransol, vaja diguem que on comença la neu, i s’acaba l’asfalt.
Ens preparem molt lentament, tot petant la xerrada, i arranquem vora les 11.00.
Creuem el pont i passem pel mig de les cases.
La neu, esta nova, hi ha ben be un pam de neu nova, pols de la bona, i no hi ha traça, o sigui que toca pencar i de valent!!
Ens hi posem, tot agafant relleus, el Xavi, la Klaus, la Maria, l´Ivan i jo, a la Mab, no la deixem obrir, no sigui cas que forci massa i el Nèstor, amb raquetes va tancant la marxa.
Sortint de les cases, ens enfilem per una pala, intentant trobar el camí, veiem un parell de marques pintades als arbres, i les segui, però aviat les perdem, i ens endinsem en el bosc.
El bosc, cada vegada es va tancant més, i llavors decidim remuntar per un torrent, a veure si trobem algun possible camí.
El Nèstor, ens ha deixat, ja que patia força, i tampoc es trobava massa bé.
Naltes, tampoc ho tenim fàcil, per que la tasca d’obrir, és feixuga, però la Maria, decidida, va fent!
Al no trobar el camí, finalment arribem a dalt de la carena, però estem massa lluny del Refugi i del Pic de la Pal d´En Jan, ens ha tornat a passar el mateix que l’any passat.
Canviem de plans, i decidim anar cap al Pic de Ransol, que el tenim més proper.
La Klaus, és posa a obrir traçar, i sembla que en gaudeix, ja que posa la directa.
L’estada als Alps, li ha anat molt bé!!
Veient que el Pic de Ransol, encara queda lluny, i la neu es comença a estovar, la Mab, l´Ivan i jo, decidim baixar, i així gaudir de la baixada.
La Maria , la Klaus, i el Xavi, li tiren cap el cim.
Naltres, traiem pells, apretem botes, i cap baix!
La neu, esta molt bona, i en general es deixar fer molt bé, esta tant bona, que fins i tot l´Ivan, vol tastar-la de ben a prop, i es rebolca en ella, en un parell de caigudes.
Arribem al principi del bos, i decidim creuar el torrent principal, i anar baixant pel bosc, tot buscant les millors alternatives, tot i que al final, esquiem entre arbres, rocs, i fins i tot passant per sobra del rierol.
Finalment amb alguna dificultat, arribem als cotxes.
Ens trobem amb el Nèstor, que ens obsequia amb una demostració de Snow, baixant una pala.
Una horeta més tard, arriben el Xavi la Klaus i la Maria, que al final, tampoc han fet cim, per que encara els hi quedava força, i han baixat tot seguint les nostres traces.
Recollim i marxem cap a Escaldes, a fer unes cervesetes per recuperar les forces.

Un atre cop el "Pedró dels Quatre Batlles" 09-01-10

Un altre tast de neu “powder” catalana.
Aprofitant els gruixos espectaculars caiguts en les ultimes 48 hores a tot Catalunya, i amb la previsió de forts vents, baixes temperatures i risc d’allaus 4 al Pirineu, ens arribem de nou, a Port del Comte.
Avui portem companyia, l´Oscar i la Luque.
De camí cap a Solsona, veiem que el termòmetre exterior marca -8º C, vaja que fa molt de fred!!
L’estampa, que veiem pel camí, es al·lucinant, tot esta emblanquinat, fins i tot la mateixa Solsona, esta ben blanca.
Arribem al Pàrking del “Sucre”, i ens equipem, l’ambient és fred, gèlid, i de tant en tant el vent bufa fort.
Ens equipem i arribem fins la pista, allà l´Oscar li ensenya ràpidament a la Luque, el funcionament de les Raquetes de Neu.
Una vegada, tost estem preparats, desafiant les baixes temperatures i el fort vent, comencem el nostre camí.
Arranquem seguint la pista, vaig jo al davant, i com que fa molt de fred, anem amb un ritme un pel fort.
Hi ha ben be un pam de neu nova, i s’ha d’anar obrint traça.
Sortim de les pistes i ens endinsem per un caminet, on la neu massa tova, dificulta el ritme de l´ Oscar i la Luque, s’enfonsen una mica.
Poc abans d’arribar al Prat d´ en Bacies, ens separem.
La Mab, no vol “castigar” a l´Oscar i la Luque amb una pujada feixuga i patint la força del vent.
Jo em sento bé, i tiro endavant, això si, fent molt poques parades, per que si et pares gaire bé , set congelen les idees.
Un cop arribat al Prat d´en Bacies, intento enganxar al grupet que em va davant, per al menys tenir companyia de pujada.
Els enganxo i resulta, que una persona del grup en “Karles”, es de la colla del Madteam.
Compartim una estona de pujada.
Continuo tirant endavant, i finalment, amb un cel blau, i una neu pols de pel·lícula, arribo dalt del cim.
Uns companys que també estaven allà, em fan una foto.
Faig un parell més, i cap baix, que dalt no s’està gaire bé.
Començo a baixar, però la neu, es força feixuga, no es deixa esquiar molt bé.
Arribo a la zona de l´”Estivella”, i allà el panorama ja canvia, la neu esta impressionant.
Arribo al Pàrking i em trobo amb l´Oscar , la Luque i la Mab, que no gaire que ha arribat.
Recollim els trastos i cap a Solsona a fer un cafe ben calentet., per treure’ns la fredor del cos.
Aquest any, sembla que la temporada promet.....